El seu origen es remunta a la construcció de l’Església de Sant Cristòfol, l’any 1768. El temps sembla haver-se aturat des de llavors, o si més no ha transcorregut d’una manera tranquil.la mantenint així tot l’encant de sempre. De sempre, també és l’estil de vida de les seva gent que aparentment no ha canviat amb els anys.

Als seus estrets i encantadors carrerons ens trobem amb alguns exquisits restaurants, alguns amb vistes al camp menorquí, on testar l’autèntica cuina tradicional de tota la vida.

Els seus blancs carrers només es veuen alterats pels colors que s’utilitzen a algunes façanes per rejovenir-les, un autèntic contrast cromàtic que és un plaer per la vista.

Un plàcid racó del mediterrani on gaudir del discret encant del silenci, o rompre’l amb una sàvia tertúlia amb la hospitalària gent del poble, descansant en alguna terrassa.

Es Migjorn Gran alberga artistes de tots els camps, són especialment nombrosos el músics, els quals busquen la seva inspiració amb la sedant calma del poble.

Un cop plens d’harmonia, és el moment de partir cap als verds camins rurals de grans desnivells. Baixant cap al mar ens trobem amb alguns poblats prehistòrics, els fascinants paisatges que envolten els barrancs i una escarpada costa abans d’arribar a la platja.