HERÈNCIA CULTURAL:

Viatgers de tots els temps han deixat vestigis de la seva cultura a l’illa. L’empremta de la dominació britànica el segle XVIII fou el pòsit que influencià més a la societat menorquina. Aquesta herència segueix essent molt visible en certes costums actuals i es manifesta clarament en la multitud d’anglicismes que encara perduren avui en dia en el parla de l’illa. D’aquesta manera, els nens menorquins no juguen a bales sinó a “mèrvels” (del “marbles” anglès) i a les escoles utilitzen el “xoc” en comptes del guix per escriure a la pissarra (“chalk” en anglès), també s’utilitza el “bòtil” per referir-se a l’ampolla en clara al.lusió a “bottle” en anglès. Algunes cases menorquines, encara conserven part de l’arquitectura del passat; com les finestres de guillotina o els “boinders” de la paraula original en anglès “bow window”.

La influència anglesa es nota també en la gastronomia menorquina que conserva el nom original anglès de “grevi” per a una salsa que acompanya la carn (el “gravy” d’origen anglès). A més, s’elabora una famosa aiguardent molt preat a l’illa que rep el nom de “gin” que fou introduït durant l’estança britànica.

A part de la gran influència cultural que deixaren els britànics durant la seva estança a l’illa, que podem conèixer a la seu del Museu Militar. També tindrem l’oportunitat se seguir les estampes que deixaren altres civilitzacions a les nombroses obres arquitectòniques que posseeix Menorca; com els monuments de l’època prehistòrica, les construccions àrabs o els edificis d’origen francès. D’igual manera també podem reconèixer aquest passat a la toponímia dels llocs de Menorca, que fins i tot arriba a reflectir les invasions de corsaris que sofrí repetidament l’illa.

DESCARGA GRATIS EL E-BOOK DE MENORCA BRITÁNICA

FOLCLORE:

Les nombroses influències exteriors que ha rebut l’illa dels pobles que l’han poblada al llarg de la seva història han marcat profundament el caràcter, les costums i les tradicions menorquines.

Aquesta variada cultura popular menorquina s’ha anat transmetent de pares a fills, la majoria de vegades via oral, com les “rondalles”; comptes que s’han alimentat d’històries màgiques on els misteriosos personatges són els protagonistes.

La riquesa del folklore menorquí es manifesta en la música popular, entre la qual destaquen els fandangos menorquins, i en els atàvics balls tradicionals que ho han perdut la puresa conservant tota la seva essència. Podrem descobrir la seva expressivitat i el seu colorit a les continues representacions que els diferents grups folklòrics realitzen al voltant de l’illa a escenaris sovint tan màgics com els claustres de les esglésies.

Una altra manifestació cultural que no podem perdre’ns si volem descobrir la saviesa de la seva gent, és una velada amb els “glossadors”; autèntics poetes de rima oral, que ens sorprendran per la seva capacitat d’improvisació quan es donen rèplica entre ells.

El mar és l’etern protagonista de la vida dels menorquins, per adorar a les Verges protectores dels mariners, es celebren colorides processons marineres, a les quals els navegants engalanen les seves barques i s’endinsen al mar una al costat de l’altra formant un bell mosaic cromàtic. Una altra festa pròpia del món dels pescadors es celebra el dia de Sant Pere, jornada on es duen a terme diferents activitats marítimes i representacions culturals.

La memòria històrica segueix viva a l’illa. La societat no oblida les seves rels i honra el seu patró a la diada de Sant Antoni (17 de gener), dia al qual es celebren multitud d’actes de gran tradició popular.

A més, el 9 de juliol, Ciutadella recorda els seus avantpassats commemorant l’assalt turc que sofrí la ciutat el 1558.