A Menorca, a la vorera de la mar, somniaràs

Comença el dia. A quatre metres la mar oscil·la lentament. Agafo un llibre i em relaxo amb la lectura fins que la calor del sol m’obliga a raure a l’ombra. Tanco els ulls i recordo els dies que hem passat en família en aquest meravellós lloc.

Estic en una “caseta de vorera”, una petita edificació tradicional de Menorca construïda a la vorera del mar que servia de refugi als pescadors. Guardaven aquí els seus aparells i la barca per protegir-los del mal temps.

200 casetes centenàries

La vida a Menorca està necessàriament lligada a la mar i una de les aficions més practicades per grans i petits és la pesca. Per això, escampades per la costa, trobaràs aquestes casetes de pedra, vestigi d’antics costums.

Hi ha gairebé 200 construccions d’aquest tipus a l’illa. La majoria són centenàries. El lloc ideal per passar el cap de setmana amb la família o els amics. Tranquil·litat i un munt d’activitats per fer: passejar per la vorera, recollir pedres de colors, fer un ramet de romaní per aromatitzar el menjar, pescar … i una bona capbussada al mar.

Excavades a la roca

Algunes d’aquestes casetes estan directament excavades a la roca. La seva antiga funció d’alberg per a les barques es va tornar aviat a lloc de reunió. Calia sortir molt d’hora a pescar així que dormíem a la caseta i esmorzàvem serrans i donzelles acabats de capturar. Un luxe!

Netejàvem el peix a la vorera i petits peixos s’acostaven a menjar les restes que deixàvem. Gaudíem de la natura i de l’aire lliure. Era, i encara és, una manera de viure que forma part de la cultura menorquina.

¿Així va començar el turisme?

La necessitat de sortir de les ciutats, els beneficis dels banys a la mar i del contacte amb la natura podrien ser l’inici d’un dels costums que s’ha fet habitual i multitudinari: el turisme.

El menorquí es desplaçava, encara ho fa, a dos quilòmetres de casa per gaudir d’un cap de setmana de tranquil·litat i pesca. Ara milers de persones s’acosten a Menorca per assaborir l’experiència de prendre el sol, deixar-se portar per la cadència d’una forma de viure suau, sense presses, aprofitant tot el que l’illa els ofereix: sol i mar, camp, cultura i tradició, l’empremta d’un passat prehistòric i els records de diverses civilitzacions, una rica i variada gastronomia, …

Les “casetes de vorera” són el testimoni d’aquesta filosofia de vida, dels valors que més s’aprecien a l’illa. Una popular cançó menorquina ho reflecteix amb aquesta lletra:

Jo tenia una caseta vora el mar,
jo tenia un jardí florit i un cel de pau,
jo tenia una barca
i unes xarxes a la platja
i una dolça matinada al despertar.

Vens amb la família, amb els amics, amb la teva parella? Menorca té plans per a tots els gustos. Sempre prop del mar. Com en la “caseta de vorera”, sense luxes perquè el luxe és la riquesa d’un paisatge que et relaxarà i et farà somiar. Creus que existeix el paradís?