GEOGRAFIA:

Menorca està situada al centre del Mediterrani occidental , equidistant de la Península Ibèrica i de Sardenya, del Languedoc i d’Argèlia.

És l’illa més oriental, la més septentrional de l’arxipèlag Balear i amb els seus gairebé 702 quilòmetres quadrats i un litoral de 216 quilòmetres, es converteix (després de Mallorca) en la segona en extensió. La seva forma és allargada, els matemàtics la defineixen com paralelepipèdica i als més prosaics els seu dibuix els recorda la forma d’un ronyó o una mongeta. La major distància que es pot recórrer, entre el Cap de la Mola a la costa de Llevant i el de Bajolí a Ponent, és de 53Km.

Podem parlar d’una illa plana ja que manca de grans serralades i muntanyes. Els punts més elevats s’ubiquen al centre: El Toro (358 m), S’Enclusa (276 m) i Santa Àgueda (260 m).

Al recórrer l’illa no tardarem en apreciar la gran varietat de paisatges que alberguen; albuferes i amples zones humides, petits torrents, suaus turons i profunds barrancs són alguns dels tresors naturals que podrem apreciar.

A la seva línia de costa s’obren ancoratges segurs, com el magnífic port de Maó; un dels ports naturals més extensos del món.

Geològicament, l’illa es divideix en dues zones ben diferenciades: la de Tramuntana i la d’Es Migjorn, separades per una línia imaginària que surt del fons del port de Maó, seguint per la carretera general cap a Ciutadella fins a arribar al Pla Verd per a dirigir-se a la costa nord fins a arribar a Cala Morell.

La regió que queda al nord d’aquesta línia, es coneix com la zona de Tramuntana i presenta tres unitats diferents. La primera, que comprèn els terrenys del nord de Maó, Es Mercadal i Ferreries, està formada per sòls primaris d’aspecte pissarrós i gres quarsífer. La seva costa sense ser molt alta és rocosa i irregular. La segona unitat, és una zona composta per materials del triàsic inferior, formats per gres quarsífer de colors rogencs o grocs i per sediments d’argila a les depressions. A aquesta zona, ens trobem amb petites serralades rocoses cobertes de densa vegetació i el seu litoral presenta grans penya-segats. La tercera, que alberga el nord d’Alaior i part del territori entre Ciutadella i Ferreries, està formada per territoris del juràssic que donen lloc a plataformes ocupades per masses forestals i els seus penya-segats són de grans dimensions.

Al costat sud de la línia que separa les dues zones geològiques de l’illa trobarem la regió denominada Es migjorn. Aquesta regió està formada per roques calcarenítiques miocèniques conegudes com “marès”. El seu relleu és poc accidentat i destaquen els nombrosos barrancs que creuen la plataforma miocènica i desemboquen a les nombroses cales i platges de la zona.

HISTORIA I CRONOLOGIA:

L’estratègica situació geogràfica de Menorca, al centre del Mediterrani occidental, afavorí el seu poblament humà des de èpoques molt remotes. No sabem qui eren ni d’on venien els primers habitants de l’Edat de Bronze, però la seva cultura, que coneixem amb el nom de pre-talaiòtica,s’assembla a la dels seus contemporanis de Mallorca, Languedoc i Sardenya.

Als voltant del 1600 aC es comencen a aixecar misterioses construccions megalítiques (navetes, taules, talaiots) i poblats sencers circumdats per gruixuts murs de construcció ciclòpia.

A partir de 450 aC, moltes altres cultures -grecs, púnics, ibers- deixaren la seva empremta a l’illa, ja que Menorca fou un punt geogràfic important en les rutes marítimes i comercials.

El 123 aC arribaren els romans i més tard els vàndals i bizantins. Sabem, per la carta del Bisbe Severo de l’any 417, que el cristianisme ja s’havia implantat a l’illa. El segle VI es construïrenbasíliques paleocristianes a diversos punts, sempre a prop de la costa.

Després d’esporàdiques incursions, l’any 903, els musulmans s’instal.laren definitivament a l’illa, fins que el 1287 el rei Alfons III d’Aragó portà novament el cristianisme a Menorca. Es repoblaren les terres insulars amb gent que provenia majoritàriament de Catalunya, amb els quals arribà lacultura i l’idioma català a l’illa.

El segle XVI Menorca sofrí terribles atacs per part de les flotes otomanes que destruïren les ciutats portuàries de Maó (1535) i Ciutadella (1558), per això s’emprengueren importants obres de fortificació. A rel de la seva implicació en la Guerra de Successió, Menorca passà a mans britàniques pel Tractat d’Utrech (1712).

El segle XVIII està marcat per les conquestes i reconquestes entre britànics, francesos i espanyols. Fins que el 1802 ( pel Tractat d’Amiens), l’illa retornà definitivament a la sobirania espanyola.

Les influències exteriors que Menorca rebé al llarg de la història han marcat profundament el caràcter, les costums i les tradicions dels menorquins. A més, han deixat un important patrimoni cultural; des de monuments i poblats prehistòrics, restes romanes i musulmanes, estructures d’esglésies paleocristianes i arquitectura britànica, fins i tot bells adornaments amb detalls modernistes.

Cronològicament, aquests són els fets més destacats de la història de Menorca:

3000-1600 aC: Època pre-talaiòtica (sepulcres megalítics i navetes d’habitació).

1600-123 aC: Cultura talaiòtica (navetes d’enterrament, talaiots, taules i poblats emmurallats).

450 aC: Influència dels púnics, grecs i ibers.

205 aC: Suposada fundació de Maó per part del general Magón (germà d’Hanníbal).

123 aC: Conquesta romana; Menorca passa a formar part de la Província Hispània Citerior.

417: Carta del Bisbe Severo.

454-484: Regne dels vàndals.

534: Imperi bizantí; es construïren les basíliques paleocristianes.

707-902: Esporàdiques incursions musulmanes.

903: Conquesta musulmana; Menorca passa a formar part del Califat de Còrdova.

1287: Conquesta del rei Alfons III d’Aragó i Catalunya.

1343-1515: Es construeixen muralles i torres defensives sota la Corona d’Aragó.

1535: Saqueig de Maó per part del Barba-roja.

1554: Comença la construcció del Castell de Sant Felip.

1558: Assalt de Ciutadella per part dels turcs.

1706-1712: Guerra de Successió; Menorca passa a domini britànic pel Tractat d’Utrech.

1722: Maó es proclamada capital de l’illa sota el comandament del governador Kane.

1756-1763: Conquesta francesa sota el comandament del Duc Richelieu.

1763-1781: Segona dominació britànica.

1782-1798: El duc de Crillón recupera l’illa per Espanya.

1798-1802: Tercera i darrera dominació britànica.

1802: Tractat d’Amiens mitjançant el qual Menorca retorna a la corona espanyola.

1840: Comencen les obres de la Fortalesa de la Mola.

1886: A Ciutadella s’obren les primeres fàbriques de sabates.

1892: A Maó funciona la primera central elèctrica de Balears.

1898: La crisi de Cuba interromp l’exportació de sabates.

1936: Menorca es manté republicana durant la Guerra Civil Espanyola.

1953: Arribada del primer vol xàrter des de Londres. Comença l’era turística.

1983: Estatut autonòmic de les Illes Balears.

1986: S’aprova la llei de normalització lingüística.

1991: Llei de Protecció d’Espais Naturals d’Especial Interés(ANEI).

1993: Menorca es declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO.

1996: Aprovació del nou Pla Territorial Insular.