Al sud de Menorca: 5 cales verges d’aigües transparents que t’atraparan

Ja havíem sentit parlar de les platges verges de Menorca i ens havien recomanat conèixer l’illa. Quan vaig proposar als meus amics fer aquest viatge, María ens va parlar de Cala Macarella i va tancar els ulls: “sí, jo vull tornar”, ens va dir. D’acord, ja estava decidit el destí de les nostres vacances. Ella ens guiaria.

El primer dia, a l’hotel, mirant al mar i gaudint d’un bon esmorzar vam acordar iniciar l’aventura descobrint les cales del sud de la illa.

1.- Cala Macarella. A prop de Ciutadella, envoltada de vegetació i de blancs penya-segats amb algunes coves prehistòriques. Arribem a un aparcament públic i des d’allà caminem uns 10 minuts fins a la platja. Maria anava davant i ens convidava a córrer per conèixer, segons ella, “el lloc més bonic del món”.
I ho és, sorra fina i clara i una aigua transparent que va fer que ens donéssim un bany només arribar.
Estirats a la sorra amb els cossos mullats assecant-se al sol, Maria ens va explicar que aquesta Cala té una germana petita, Macarelleta, i “ja és hora, ens anem cap allà”.
Per un camí entre les roques, vorejat per una passarel·la de fusta, arribem a Macarelleta, una petita cala verge, amagada entre arbres que ens va saludar amb el reflex del sol al mar.

2.- Cala Turqueta. Té les aigües més blaves que havíem vist mai. De color turquesa brillant. Una petita platja de sorra clara i neta entre penya-segats dels que brolla la vegetació culminant la simfonia de colors d’aquest paisatge. Sembla un quadre. El mar ens atreu, sobretot perquè hem caminat 10 minuts des de l’aparcament i avui fa un dia esplèndid. Sol, calor, i un increïble mar blau. Què més podem demanar? Vam passar una tarda molt divertida.

3.- Cala Mitjana en el segon dia de les nostres vacances. Molt a prop de Ferreries, amb aparcament proper i amb un petit bosc que ofereix una captivadora ombra. La sorra suau i fina de colors clars se’ns enreda en els peus. Aquí hem trobat un parell de grups de persones fent snorkel. Es veuen molts peixos al mar, sobretot a prop de les roques.
I aquesta platja també té sorpresa!: la seva germana Cala Mitjaneta, a l’oest, una cala que sembla una joguina. ¡Bellíssima!

Els primers dies no havíem caminat molt però el tercer dia, Pedro, aficionat a la cartografia, ens havia preparat un excursió. Va dir que era una sorpresa, que el recepcionista de l’hotel li havia assegurat que valia la pena. Ens vam posar en marxa cap a la urbanització Sant Tomàs del municipi d’Es Migjorn Gran.

4.- Binigaus va ser la primera parada. Vam passejar per la platja, llarga i estreta, nedem fins a un penyal que s’alça al mar no molt lluny de la vorera de la mar i descansem una estona abans d’agafar el Camí de Cavalls per dirigir-nos, entre el verd camp ple de flors grogues, i les parets de pedra, fins a una petita i aïllada cala.

5.- A Cala Escorxada no hi havia ningú, tota per a nosaltres només. Ens imaginem que estem perduts en una illa deserta i el que faríem per demanar auxili i que ens ajudin a sortir d’allà. Però ningú no volia que ens trobessin!. Ens haguéssim quedat a viure allà, en plena natura i amb un mar tan transparent que, encara que l’aigua ens cobria fins al coll, podíem veure’ns els dits dels peus amb molta claredat.

Ens va costar sortir d’aquest petit paradís però el sol començava a amagar-se i volíem veure l’espectacle des de Binigaus ja de tornada a l’hotel.

Perquè no convides als teus amics a visitar les millors platges verges de la Mediterrània? És un viatge que gaudireu en bona companyia i veureu un paisatge que sempre recordareu. Bussejar en les aigües clares d’aquestes cales és un plaer, nedar al costat dels peixos que s’acosten, veure els fons sorrencs i nets, …. Estas preparant un viatge per aquesta primavera? Menorca és l’opció ideal.