El Port més bonic del Món!

Reconec que el Port de Maó té «un no sé què» que em fascina i molt sovint necessito passejar per ell, entrar a les seves botigues, veure tornar les barquetes, contemplar com els pescadors arreglen les xarxes, prendre una copa en algun dels seus bars, al·lucinar quan tot es tenyeix de taronja al fosquet, somiar desperta amb els grans i luxosos iots dels magnats que visiten Menorca… i irremeiablement m’enamoro d’ell una vegada i una altra…

Objectivament, el Port de Maó és el segon port natural més gran del món (El primer és el de Pearl Harbor a Hawai). Té 5,5 km de llarg, 1.200 m d’amplada màxima i uns 20 m de profunditat mitjana. Per la seva ubicació estratègica enmig de la Mediterrània i les seves dimensions ha estat escenari de desembarcaments, batalles, intercanvis comercials i mil històries protagonitzades per les potències marítimes de la Mediterrània com els fenicis, cartaginesos, romans, vàndals, bizantins, àrabs, francesos, anglesos i espanyols, que al llarg dels anys han volgut conquerir l’illa.

Divendres dia 4 de juliol vaig tenir la sort de navegar per les seves aigües, descobrir els seus bells racons i aprendre més sobre la història, que ens aporta riquesa, cultura i identitat. Vaig realitzar una de les excursions que ofereix Yellow Catamarans, empresa amb una llarga experiència en el sector que disposa de dos catamarans especialment dissenyats per navegar per les tranquil·les aigües del port.

Quan vaig pujar a bord em van rebre amb un gran somriure els polivalents Dani i Elena. Durant l’excursió em vaig adonar que són molt més que bons mariners; són grans assessors turístics, atents cambrers i sobretot es preocupen de que tots els passatgers gaudeixin d’una agradable experiència pel Port de Maó.

Gario, el capità del vaixell, em va explicar que fora del port hi havia onades i que, per seguretat, no podríem sortir per veure el fons marí a través dels vidres de visió submarina que porten els Catamarans Grocs. També em va indicar que si volia prendre bones fotos del port pugés al pis superior. Bon apunt per part de Gario;)

Deixem anar amarratges i ens dirigim cap a la colàrsega del port per veure la fàbrica de Gin Xoriguer, herència de la dominació britànica de l’illa. Seguidament continuem cap a «S’Altra banda», lloc d’esbarjo de maonesos i de nombrosos famosos. En aquest punt també és on es crien els musclos.

Arribem al Cementiri Anglès, on reposen les restes de mariners no catòlics, principalment americans, que van morir al Port. Curiosament i a pesar del nom, només hi ha un únic britànic enterrat en aquest cementiri.

De seguida trobem l’Illa Plana o de la Quarantena, la qual rep aquest nom perquè va servir per aïllar els malalts contagiosos durant el segle XVIII. Al segle XIX, l’armada americana la va utilitzar com a base naval.

Seguim navegant pel port, mirant les fabuloses viles, fins que arribarem al Canal de Sant Jordi o d’Alfons XIII, construït en 1900 per facilitar l’accés per mar a La Mola o Fortalesa d’Isabel II, la qual es va construir al segle XIX per defensar l’entrada del Port. Va resultar ser una gran obra d’enginyeria que va durar molts anys. Fins als anys 70 es va utilitzar com a presó militar i política

Un cop passada la Mola, arribem a la desembocadura del Port. Com bé m’havia dit en Gario, bufa el vent i hi ha onades. Elena i Dani ens indiquen que ens asseguem i que vigilem perquè les onades no ens mullin.

Donem la volta i tornem a port per l’altra vorera. De seguida ens trobem amb les restes del Fort de Sant Felip, construït sota el mandat de Carles I l’any 1554 i ampliat al segle XVIII pels anglesos. Sant Felip va ser un punt estratègic en la lluita d’espanyols, anglesos i francesos, per aconseguir el control militar de la Mediterrània.

A mà dreta trobem l’Illa del Llatzaret, la qual va servir de quarantena durant més de 100 anys fins a 1917. Per ell van passar més de 400.000 persones, amb malalties contagioses com la febre groga, el còlera o la pesta llevantina.

A continuació arribem al Port de pescadors d’Es Castell, Cales Fonts. Un petit port amb molt encant, en el qual trobarem restaurants, bars, botigues d’artesania…

A Cales Fonts destaca el Restaurant El Trebol, que ofereix una carta especialitzada en peix i marisc fresc de Menorca i amb una privilegiada ubicació a primera línia de mar.

Deixem Es Castell i seguim navegant per aquest magnífic Port. De seguida trobem L’Illa del Rei. L’edifici que la presideix és l’antic hospital militar anglès, pintat de color vermell intens. Actualment un grup de voluntaris l’està reconstruint. En Dani m’explica que tots els dijous, de maig a octubre a les 10:30 h., realitzen una excursió sencera pel Port de Maó que inclou la visita a l’Illa del Rei, i que els diumenges a les 8:45 h. també fan en trajecte fins a l’illa. Pel que m’explica Dani, la visita és molt interessant, així que me la apunto a la llista de coses pendents!

L’herència dels britànics es torna a fer present. Aquesta vegada amb dos grans edificacions d’estil colonial pintades de vermell, una a cada costat del Port. A mà dreta veiem la Finca de Sant Antoni, la mansió on segons la llegenda, es va allotjar l’Almirall Lord Nelson. A l’esquerra, la casa de l‘Almirall Collingwood, que avui dia és un hotel.

De sobte veiem passar una curiosa barca esfèrica amb un gran tendal taronja. Quina embarcació més curiosa, comenta la parella asseguda al meu costat. Els explico que és el Nautic Lounge Restaurant, un nou concepte de restaurant flotant amb capacitat per a 8 persones i amb una barbacoa central. Els hi encanta la idea de poder dinar o sopar a algun dels racons del Port que hem descobert durant l’excursió.

Estem arribant a l’embarcador… què ràpid se m’ha passat l’excursió! Faig un últim cop d’ull i veig com Maó s’aixeca mirant cap al Port. Quina sort tinc de viure aquí!, penso… Miro a la gent i veig cares de satisfacció. Estic convençuda que tant nens com adults han passat una estona agradable. Uns passatgers es fan fotos amb la tripulació. Són clients repetidors, m’indiquen. Ho entenc… Jo tampoc em canso mai d’admirar el Port de Maó!

M’acomiado den Gario, n’Elena i en Dani i poso els peus a terra amb una única idea: El Port de Maó serà el segon port natural més gran, però sens dubte és el més bonic del Món!