Per què Menorca ja no fa servir la blanca roca de marès?

Podríem esmentar les quilomètriques «parets seques» que parcel·len el camp dividint-lo en un preciós paisatge multicolor o els centenars de «Talaiots» repartits com a fites per l’illa com a màxims exponents de la construcció en pedra però, d’on surt la roca?.

En moltes ocasions la pedra era recollida del propi sòl, del camp; però per a la construcció d’edificacions es necessitava d’un procés d’extracció. Avui parlarem de les pedreres de marès.

Una roca de grans de sorra

Marés, nom popular donat a la pedra calcària utilitzada en la construcció d’edificacions a les Balears.

La construcció en marès ja va passar a la història, així com la gran majoria de pedreres d’extracció, ja que aquesta matèria primera no és interminable i arribat a cert punt la pedrera s’esgota.

Per qüestions econòmiques el declivi d’aquesta matèria primera va començar amb l’era de l’urbanisme turístic, on prevalien les grans edificacions i les presses per acabar.

Avui tenim a Menorca les restes d’aquelles «mines», les pedreres formen un fascinant paisatge en molts casos abandonat i desconegut.

Pedreres en els soterranis

La part sud de l’illa, coneguda popularment com «Migjorn de Menorca», és on trobem les pedreres i el terreny format per roques de marès.

Possiblement la majoria dels soterranis de les cases van ser una pedrera. Quan es podia s’evitava el transport, és per això que normalment qualsevol casa del camp té al seu costat la zona d’extracció.

Aquesta pedra de duresa variable és porosa i requereix d’ésser emblanquinada, ja que la calç li concedirà a més de color i neteja una capa de protecció que tant permet impermeabilitzar l’exterior com respirar i ventilar la part interna de la pedra.

Cases blanques que brillen al sol

Les dones menorquines eren conegudes pel costum d’emblanquinar les façanes molt sovint, ja que la calç també desinfecta. D’aquí que tradicionalment se li denominés «Fer Dissabte» a l’activitat d’emblanquinar la façana de casa teva.

D’entre les pedreres de Menorca, Alcaufar tenia la fama de produir excel·lents materials de gran duresa.

A Ciutadella, les pedreres de s’Hostal, gestionades per Lithica, són una visita obligada que qualsevol entusiasta de la geometria, fotografia, paisatge, arquitectura,… gaudirà de la mateixa manera que els nens ho faran corrent per els seus laberints, buscant aquestes formes inversemblants preses per vegetació i arbres fruiters, entre jardins i escultures.
Ningú no hauria de marxar de Menorca sense visitar Lithica.

Recomanacions entre cales i camins

Però també poden combinar-les visites a les pedreres amb altres llocs:
Per als senderistes, el camí entre Cala Galdana i Cala Mitjana passa pel costat d’una pedrera; de fet el Camí de Cavalls passa pel costat de diverses pedreres. O un passeig per la zona del Far de Cavalleria ens mostra d’on va sortir el material per construir el propi far i les seves dependències.

Per als exploradors, les meves dues favorites: Santa Ponça a Alaior o Binicalsitx a Ferreries, camí a Cala Galdana. En tots dos casos un gran espai negatiu, excavat a la terra formant un oasi de pau, amb vegetació i nius d’aus diverses ens mostren un escenari espectacular.

Les empremtes a la pedra

Aquestes pedreres ens mostren les marques a la pedra de l’extracció manual, una extracció més antiga que deixa una curiosa petjada a la paret; costat de les restes d’extracció mecànica en on és visible la marca d’una gran disc tallador a manera de grans cercles a la roca.

Les dues pedreres que he esmentat són accessibles amb cotxe i es camina poc. Per als «culturetes», alguns jaciments arqueològics tenen restes de pedreres prehistòriques com Son Catlar o Sant Agustí.

A prop del magnífic jaciment talaiòtic de Cornia Nou estan a la vista altres tremendes pedreres modernes, en terreny privat i no accessibles. Van tenir multitud d’usos i van acabar sent un dels més grans desballestaments de l’illa. Avui nets de vehicles, des de la reixa, també impressionen. Tot l’entorn proper al poblat està ple de petites pedreres.

Pedres que van viatjar a l’Àfrica

Per als més «urbanites», prop de Maó les pedreres de Robadones s’han reconvertit en un museu de barques, actualment en procés de reobertura. O prop de la Urbanització de Sol de l’Est (Es Castell) hi ha les restes del Raval del Castell de Sant Felip, una altra pedrera coberta que forma grans sales i columnes que miren al port de Maó.

També el polit passeig que envolta el port de Ciutadella, ideal al capvespre, ens deixa a la vista les pedreres de «Sa Cetària» amb vistes al mar i les pedres extretes van acabar en terres africanes amb la gran migració menorquina del segle XIX.

Els qui gaudeixin del patrimoni Militar, el Castell de Sant Felip i el Fort Marlborough també van ser grans zones d’extracció alhora que posteriorment construccions.
Les pedreres de l’illa serveixen per entendre els nuclis poblacionals, les tradicions i oficis, a més de fer una bona fotografia.

Si véns amb els teus fills, gaudiran recorrent el laberint de la pedrera de s’Hostal, a Ciutadella, on trobaràs allotjaments amb activitats per a les famílies.
Tu i els teus amics no oblidareu la visita a aquestes catedrals de la pedra que abunden a Menorca. És imprescindible portar la càmera de fotos perquè us endureu uns bons records per compartir en algunes de les viles on podreu gaudir de bones vistes i tranquil·litat. ¿Preparats per descobrir l’increïble món de les pedreres de Menorca?

Luis Ameller

Menorca Guides