Vols provar la cuina que es feia a Menorca fa 300 anys?

Com et sents després d’un bon àpat?. La cuina de Menorca està feta de la història dels pobles que han passat per l’illa. Aromes àrabs, britànics o francesos que s’han adaptat als gustos autòctons. I tot emmarcat en la cuina mediterrània.

Parlar de Miquel Mariano Vadell és parlar de tradició i innovació culinària. És un mestre dels fogons que no s’ha limitat a cuinar durant més de 30 anys. Ha investigat i ha recuperat antigues receptes que amplien el receptari menorquí fins al segle XVIII.

• La gastronomia defineix la identitat dels pobles, com defineixes la cuina de Menorca?
• És una cuina de proximitat, de temporada, feta amb productes d’aquí. Crec que no la valorem en tota la seva dimensió. És molt rica i variada.

L’arròs que és blat

Miquel Mariano va començar fa molts anys a cuinar receptes que va rescatar “d’unes fotocòpies originals d’un llibre que encara no s’havia publicat. Receptes que no s’havien provat en 300 anys«.

I una de les que més orgullós se sent ell i la seva família és la del «arròs de la terra»: «és un plat que es feia molt en la postguerra però que ja ningú ho volia. Una recepta tradicional de la qual no se sap la seva antiguitat exactament. Un dia, el 1987, el director de La Vanguardia, llavors Horacio Sáenz Guerrero, va entrar al nostre restaurant, Ca n’Aguedet, i ens va demanar arròs de la terra. No ho teníem a la carta però la meva mare li va dir que l’hi faria. Ho va provar i, una setmana després, va publicar una pàgina a La Vanguardia parlant d’aquest plat. Va ser un gran recolzament «.

El més curiós d’aquesta recepta és que no està feta amb arròs sinó amb blat mòlt d’una varietat de l’illa que es diu «xeixa» i amb embotits típics de Menorca com la sobrassada, el botifarró negre o el camot.

L’albergínia és la reina

A Menorca, els productes de l’hort són molt apreciats i formen part de molts plats: oliagu (una espècie de sopa de verdures), cebes farcides de carn, carbassons al forn,… però per a Miquel l’estrella és l’albergínia. Deliciosa i protagonista d’un munt de receptes.

I ens recorda els productes de la mar: un perol de peix amb patates, calamars farcits a la menorquina, sèpia, … fins al més senzill peix fresc, ben fregit, que et serveixen en alguns restaurants, et sap a Mediterrani.

Plats habituals als establiments rurals que ofereixen al visitant una variada selecció de la cuina menorquina.

I la llagosta?

Potser el plat més conegut de la gastronomia de l’illa sigui la caldereta de llagosta. «Els que vénen ja porten la idea de provar aquest plat però és una recepta relativament moderna, de finals del segle XIX. Anteriorment només es menjava fregida o feta com mandonguilles«.

Miquel ens explica que hi ha «una cuina marinera abundant i saborosa, però també una cuina d’interior molt àmplia» que combina les carns, les verdures, la hortalisses i les espècies de l’illa aconseguint sabors particulars i agradables.

El planter

Cada vegada hi ha més interès per la gastronomia menorquina, «hi ha un ambient extraordinari amb molts cuiners joves que aporten noves tècniques. La cuina tradicional sempre existirà i moltes noves receptes sorgeixen d’ella. Els joves cuiners de Menorca tenen molta companyonia i comparteixen idees i descobriments».

Ja has provat la cuina menorquina? Quin plat t’ha agradat més? Hi ha una gran diversitat de receptes, per a tots els paladars, amb productes frescos i de temporada que et faran sentir el gust de Menorca.