Què reina va regalar 7 vaques a Menorca?
L'illa de Menorca és, en general, una agradable sorpresa per a qui no la coneix. En la seva primera visita sol cridar l'atenció la part més rural de l'illa, encara que durant dècades la promoció turística s'ha enfocat en les seves meravelloses platges.
Imagino que és per aquest motiu que els visitants de primavera es sorprenen tant al veure uns preciosos camps verds amb vaques pasturant. No se sorprenguin, Menorca és una regió de gran producció làctia.
Ja va quedar per a la història l’elaboració dels formatgets de El Caserio o els Gelats La Menorquina. Actualment la majoria de finques produeixen el formatge amb Denominació d’Origen Mahón-Menorca.
Formatge, mantega i mató amb història
Aquest canvi va suposar la reducció de bestiar a l’illa. Actualment hi ha al voltant de 10.000 caps de bestiar boví repartides pel camp que en els mesos de màxim calor busquen l’ombra. En algunes finques, fins i tot surten a pasturar un cop es pon el sol.
La producció de lactis és històrica a l’illa: formatge, mantega o mató apareixen en tots els moments i relats històrics, així com la introducció de diferents varietats de bestiar per raons productives o de tradició del nou colonitzador insular.
No totes les varietats de bestiar han arribat als nostres temps, donant-se els majors canvis en l’època industrial del sector al segle XX.
Passejant pel camp veurem la diversitat de bestiar que hi ha a Menorca. La vaca més comuna és la Frisona. Hi ha qui l’anomena «holandesa», aquesta vaca blanca i negra és altament apreciada per ser una gran productora de llet.
Trobarem també la vaca Xarolesa. És potser la més gran que veureu en el camp de l’illa. El toro d’aquesta raça és recognoscible immediatament per la seva enorme grandària i gran corpulència. Aquest animal d’un sol color blanc o clar, impressiona a qualsevol.
Hi ha una vaca autòctona de Menorca: la Roja Menorquina o Mahonesa. Va estar molt a prop de desaparèixer i avui suposa prop d’un 15% del total de bestiar boví insular.
La menorquina és una vaca robusta i de color vermellós. En ser d’aquí s’adapta bé al terreny i la climatologia de l’illa. És de les poques varietats que veuràs pel camp quan comença la calor.
Té algunes característiques curioses. Malgrat produir menys quantitat de llet aquesta conté major contingut gras. Per això, produeix un formatge de excel·lentíssima qualitat i necessita manco aigua en ser mediterrània i suportar millor el càlid clima.
No tenen banyes
S’utilitza també per a la producció de carn. És una de les races que ha superat el perill d’extinció i antany la seva funció era, a més, la de treballar el camp.
Hi ha una altra varietat similar que la gent sovint confon amb la Menorquina. És la vaca Pirinenca, de vegades anomenada «Asturiana». Aquesta és més rossa de color, la menorquina és més aviat pinta.
La pirinenca entre les banyes té aquesta mena de simpàtic monyo o «tupè» més visible, encara que la principal característica per diferenciar-les (si cal un ajut) són les banyes. La vaca menorquina no en té.
Les vaques que ens va regalar la reina
Hi ha unes vaques a Menorca que anomenem de la Reina. Queden pocs exemplars a tot el món (raça Friburguesa) i tenen a veure amb la Reina Isabel II d’Espanya, qui en 1863 va regalar 7 exemplars a l’illa.
Avui queden a Menorca una trentena, i són molt difícils de trobar. Es comenta que a les finques al sud de Ciutadella, de camí a les platges, se les pot veure. Aquesta vaca és robusta, blanca i negra de pelatge una mica més llarg i la seva característica diferenciadora és una banda blanca que cobreix el llom des del cap fins a la cua.
La costa de Menorca amb les seves platges i cales verges paradisíaques ocupen generalment les portades dels reportatges sobre l’illa. Però també el camp menorquí, més desconegut, té encants i secrets que t’agradarà descobrir. T’apuntes?
Luis Ameller
menorcaguides