Va visitar Albert Camus Menorca?
Sant Lluís, el poble de la seva àvia, ens obre camí a la costa sud-est de l'illa, suau i plana, amb els característics murs de paret seca que delimiten els camins i ens porten a la mar, sempre present en els seus pensaments.
La família materna de l’escriptor Albert Camus, premi Nobel de Literatura (1957), era de Sant Lluís, un poble de Menorca fundat fa més de dos segles pels francesos en honor al rei de França Lluís XV. Envoltat de verds camps i caserius forma una estampa rural típica de l’illa.
La meva parella volia conèixer Menorca i les arrels mediterrànies que van marcar a Camus en la seva infància. Tot i viure a Algèria i França, va ser criat per dues dones, la seva mare, Catalina Sintes, i la seva àvia menorquina que es van establir a la colònia francesa. De la seva àvia, Catalina Cardona, nascuda a Sant Lluís, destacava el seu caràcter fort i decidit.
Acabem d’arribar al poble. Un antic molí amb les aspes al vent ens dóna la benvinguda. És un dels 3 molins que, durant 200 anys, van destacar en aquesta vila de cases petites i carrers rectes. Ara és el Museu Etnològic Molí de Dalt i alberga una interessant col·lecció d’eines del camp, d’oficis ja desapareguts i de la vida domèstica tradicional del camp menorquí.
Comencem el recorregut. Primer visitem el teatre que, en record d’Albert Camus, concentra les activitats culturals del poble. Ens crida l’atenció la seva façana blanca amb relleus de boques i frases típiques menorquines. És probable que Camus conegués alguna d’aquestes expressions. A la seva casa parlaven menorquí i francès.
A prop hi ha l’església que va ser l’origen del poble de Sant Lluís ja que al voltant d’ella es van començar a construir les primeres cases en 1762. Donem un passeig fins al lloc on un colom assenyala diversos camins a la mar. Cap a on anem?. Camus, en el seu llibre pòstum, El primer home, recorda les seves arrels menorquines i parla de la Mediterrània que va banyar la seva infància.
Hem decidit acostar-nos a Binibeca. Fa un dia assolellat que es reflecteix en les façanes blanques de les cases. Els seus estrets carrerons, plens de gent a l’estiu, estan ara deserts i el silenci se sent en les cantonades. Aquest poble de pescadors és cita obligada si visites Menorca. El mar està avui tranquil i d’un intens color blau. Asseguts a la sorra pensem que és el mateix Mediterrani que va fascinar Camus i que li va fer escriure: «Vaig créixer al mar i la pobresa va ser per a mi fastuosa; després vaig perdre el mar, tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable. Des de llavors, espero.»
Camus va ser un dels milers de descendents de menorquins que, després de la independència d’Algèria, es van traslladar a viure als pobles del sud de França. A ells, com a tots els europeus que van ser repatriats del país africà, els van anomenar «pied noirs».
El record d’aquests menorquins ens porta fins Monte Toro. Pugem amb cotxe per la serpentejant carretera. Ja ens trobem en el punt més alt de l’illa, a 358 metres d’altura. Des d’aquí es veu tota l’illa i, per primer vegada, som conscients que ens trobem envoltats de mar per tot arreu. La claredat del dia ens permet veure de forma nítida la badia de Fornells, blau, i al seu costat la Mola d’intens color verd.
La vista és meravellosa. Estem en el centre geogràfic de Menorca. El lloc que els pied noirs descendents de menorquins van triar per col·locar una petita escultura, una al·legoria als emigrants.
Prop del santuari de la Mare de Déu del Toro s’erigeix la figura en pedra d’una dona a peu, preparada per fer un pas endavant, mirant l’horitzó i amb els cabells al vent. Esculpida per l’escultora francesa, resident a Ciutadella, Leticia Lara, representa la decisió d’aquestes persones que deixen la seva terra a la recerca de nous projectes que millorin la seva vida. Com va fer la família de Camus.
Encara que aquí es recorda aquest prestigiós escriptor i la seva vinculació a l’illa, no se sap amb certesa si Albert Camus va visitar Menorca en el transcurs de la seva vida o si la seva primerenca mort, amb 46 anys, va truncar el seu viatge a l’illa que va veure néixer a una de les persones més importants per a ell i que va marcar la seva infància: la seva àvia, Catalina Cardona.
