Vols música i ball, sobrassada i crespells? vine al Carnaval

Grups d’amics que es disfressen ocultant la seva identitat i recorren els carrers dels pobles cantant i ballant. A Menorca, aquestes festes es diuen «Darrers dies» perquè són els últims dies de festa que precedeixen la Quaresma, antigament una època de dejuni i sobrietat.

Explica la llegenda que Carnestoltes, despreocupat, immoral i descarat personatge fictici, anima a tot el poble a disfressar-se, barrejar-se, menjar i beure sense més preocupació que divertir-se.

Des del segle XIX dijous es dedica a la infància

La festa comença el dijous, «Dijous llarder». És el dia dels més petits. Nens i nenes disfressats són els protagonistes: princeses, pirates, vaquers, … corren i salten entre els carrers dels pobles. Aquesta una tradició que arriba del segle XIX.

No et perdis les desfilades, o «rues» on regna la imaginació, els colors i els somriures dels nens.

La Estudiantina ha tornat

La música no pot faltar en aquestes jornades festives. L’afició dels menorquins per la cultura musical és ben coneguda. Al Carnaval de Ciutadella no cal perdre’s La Estudiantina en la seva cita amb la festa. És un cor de veus masculines que anima els carrers de la ciutat amb les seves cançons.

El Casino 17 de gener i el Cercle Artístic de Ciutadella han recuperat la tradició d’aquests cors que visiten institucions i entitats de la ciutat. Gaudiràs unint-te a la nombrosa comitiva que segueix als cantors pel seu recorregut.

També són dies de balls, els de «ses Teuletes» o de «Tapadets», se celebren a Ciutadella recordant costums que abans eren rurals i s’han anat traslladant a l’àmbit urbà.

Brillants carrosses

A Maó, dissabte, és festa gran. Les carrosses desfilen plenes de colors i música. No falta el gran ball de Carnaval que antigament es celebrava al Teatre Principal, el teatre d’òpera més antic d’Espanya. Des de la seva remodelació les activitats s’han traslladat a altres llocs de la ciutat on persones de totes les edats comparteixen l’alegria i les ganes de divertir-se.

Dimarts, llàgrimes i penes

El dimarts és a Menorca el «darrer dimarts». El costum en alguns pobles és ajuntar-se amb la família i amics, sortir al camp i, al voltant del foc, torrar sobrassada. Apunta’t a gaudir d’un dia tranquil on les converses recordaran els actes del Carnaval.

A la nit arriba l’acte més «trist» del Carnaval. Els excessos han acabat amb Carnestoltes. Dones vestides de negre exerceixen de ploraneres omplint els carrers amb els seus plors i crits de pena. El rei de la festa ha mort i, en el seu fèretre, el passegen pels pobles fins arribar a la plaça principal per llegir el testament.

Ningú no està lliure de la ironia de Carnestoltes. Tots, institucions, polítics, entitats i ciutadans més coneguts, reben la seva crítica mordaç i atrevida. Fins i tot mort, arrenca la rialles dels presents.

La festa ha acabat. Arriba la Quaresma, la vella Quaresma amb les seves 7 peus que representen les 7 setmanes de dejuni. Però estem preparats perquè durant el Carnaval el menjar també és protagonista.

Crespells i greixeres

Antigament, en aquesta època es menjaven els «crespells», una pasta que pot ser dolça o salada i que avui dia es troba durant tot l’any en les botigues. Els crespells, farcits de confitura, brossat o sobrassada formen part de la gastronomia del Carnaval.

És època d’abundància per preparar el cos a l’escassetat de menjar que porta la Quaresma. A Menorca, el porc i els seus embotits són els que donen l’alternativa. Sobrassada i botifarró a la brasa en torrades de pa amb tomàquet és un dels aliments típics. Ja els has provat?

La «greixera» una espècie de «pudding» elaborat amb peus de porc, formatge de Menorca o sobrassada, és un curiós plat del qual ja es parla al segle XVIII relacionat amb el Carnestoltes a l’illa. Fra Roger, un monjo franciscà que va néixer a Ciutadella el 1704 ens va deixar un llibre de receptes menorquines en el qual ja figura la greixera. Vols provar una típica «greixera» amb els millors productes de Menorca? Vine a conèixer el Carnestoltes.