Fauna i Flora
FAUNA:
Meloussa, terra de bestiar, fou com anomenaren a l’illa de Menorca.
El primer mamífer del qual tenim coneixement a Menorca és el Myotragus Balearicus, petit herbívor endèmic, que s’estengué amb l’arribada de l’home. Meloussa, terra de bestiar, fou com anomenaren a l’illa de Menorca.
Les vaques que pasten tranquil.lament als verds camps, envoltats de murs de pedra seca, formen una important part del paisatge de Menorca. Aquestes constitueixen la base de la ramaderia insular i la seva llet és la matèria prima per a la producció del internacionalment conegut formatge de Mahon- Menorca. Majoritàriament, són vaques frissones, però a més a més existeixen altres com la vaca roja; una raça autòctona que s’adapta més fàcilment a les condicions ambientals de l’illa.
És als boscs i barrancs, els torrents i les zones humides on es concentra la fauna silvestre. Entre els petits mamífers trobem eriçons, martes, conills i fures, i entre els rèptils es poden veure sargantanes, tortugues i alguna serp no venenosa.
A les zones humides hi ha gran quantitat d’anades, especialment el cabusset i la fotja, tot i que també s’observa la presència d’agrons, cormorans i l’àguila pescadora. Als penya-segats del nord i als barrancs del sud podem albirar aus rapinyaires com el milà real, l’àguila calçada i el falcó.
Entre la gran diversitat marina destaquen el sard, la donzella, la salpa, l’oblada, l’envid (peix verd), la barracuda i les llisses, que solen esmunyir-se en grans estols dins les cales i ports naturals.
FLORA:
Gairebé un 30% de la superfície de l’illa està ocupada per paisatge vegetal no agrícola. A Menorca podem distingir tres tipus de vegetació arbòria:
- Els pinars, que ocupen grans extensions al centre de l’illa i que al sud arriben fins a la mateixa vora del maR.
- Els alzinars, presents a la part central i en alguns barrancs del sud.
- Les comunitats d’oliveres silvestres o ullastres , que a l’illa es diuen ” ullastrars “, i que apareixen en sòls poc profunds i secs.
Entre les plantes submergides a les zones humides destaquen les salicòrnies i els joncs. A prop del mar, també en terrenys humits, existeixen dos tipus de tamarells. A la sorra de les dunes apareixen els lliris de mar (Pancratium maritimum), el borró (Ammophila arenaria) i el card de platja (Eringium maritimum). En segona línia creixen petits arbres com la savina.
Una particularitat del litoral de Menorca és la presència d’una espècie arbustiva adaptada al vent ia la salinitat i que forma coixinets espinoses, els aquí anomenats “socarrells” (Launaea cervicornis). N’hi ha de diferents espècies perfectament adaptades a les condicions ambientals adverses i que donen recer a altres plantes petites i fràgils.
A la primavera l’illa és una explosió de colors quan els camps es vesteixen de vermelles roselles (Papaver rhoeas), i les vores dels camins s’omplen de grocs trèvols femella (Lotus creticus). En aquesta època és fàcil trobar, en prats o boscos clars, alguna de les vint classes d’orquídies que hi ha a l’illa, entre les quals destaca la bella herba de l’abella (Ophrys balearica), una espècie endèmica de les Balears .
