La Mola, un viatge pel temps a Menorca

És una península d’un milió de metres quadrats. Els seus penya-segats amaguen el punt més oriental d’Espanya, on hi va haver una famosa i temible presó que va formar part d’un dels últims grans projectes de la corona espanyola per mantenir-se a l’una amb les potències Europes del segle XIX.

Anteriorment ja existia alli un emplaçament militar i altres edificis ja que es tracta d’una zona estratègica, just a l’entrada del port natural de Maó.

Els canons de Navarone estan a Menorca?

A La Mola està «La Peça» com la coneixen els militars, una meravella de l’enginyeria de principis del segle XX. Xerro del canó Vickers de 381mm. Hi va haver sis a Menorca i altres tants a la península, són els canons de major calibre mai muntats a Espanya. Les seves grans dimensions feien que per netejar l’interior, un soldat fos introduït per la boca del canó per netejar els 18m de tub. Curiosament, hi ha tota una generació d’orgullosos menorquins que creuen, estan convençudíssims, que allí es va filmar la pel·lícula «Els canons de Navarone». Per a la seva desil·lusió això no és correcte.

La camamilla menorquina

La Mola, és en realitat el nom del promontori que tanca al nord l’entrada del port de Maó i d’allà és arxiconeguda la camamilla, Santolina chamaecyparissus Magonica; un endemisme menorquí que creix en gran part del nord insular i serveix per elaborar una aromàtica i relaxant infusió.

Ens acompanyes en la visita?

Però anem a veure la Fortalesa, la seva construcció va ser una obra faraònica i costosa que avui ens deixa una veritable meravella de l’arquitectura militar, aquest gran emplaçament va estar ocupat i militaritzat fins als anys 90.

Des de llavors fins ara, es va obrir i es va adequar per a les visites. Aprofito per recomanar anar amb força temps disponible. Hi ha moltes coses per veure i el visitant inquiet i curiós no es cansarà de recórrer el lloc. A més, als més petits els agrada molt jugar a ser soldats que escapen entre les galeries i s’amaguen entre els murs.

La llarga i fascinant galeria espitllerada, l’interior del profund fossat, l’hornabec i el seu mirador al port són les parts més destacables de la zona més propera a l’entrada.

Arribant a la part alta de la península diversos miradors ens mostraran l’esplendor del litoral. Ja sigui en calma o mentre assota la tramuntana és un espectacle que no cal perdre’s.

La Penita i els canons sobre la fortalesa

A la zona alta, els edificis abandonats i ruïnosos ens fan pensar en les famílies que aquí van viure. Una de les antigues construccions va ser l’escola, situada en un lloc on calia suportar les inclemències de l’hivern insular i la tramuntana.

D’entre aquests edificis, La Penita és el més conegut; l’antic centre penitenciari militar va estar en ús fins a 1970, donant a Menorca una terrible fama que per fortuna avui pocs recorden; el Penal de Maó feia pensar a molts reclutes que tota l’illa era una gran presó.

A la part més oriental es troben els canons, un d’ells en fabulós estat pot ser visitat amb els guies del recinte; la maquinària i l’olor de greix ens recordaran a la sala de màquines d’un vaixell; en realitat aquests canons van ser dissenyats per a vaixells i no com bateries de costa.

La Dama Blanca, el fantasma de la Mola

Una mica al nord d’aquest canó, prop de la Punta de l’Esperó (punt més oriental d’Espanya) està el lloc on neix una fantasmagòrica llegenda que va espantar durant anys als reclutes que en les fredes nits d’hivern van haver de fer guàrdia a les garites exposades al vent.

Es deia que a la nit se sentien els gemecs de la Dama Blanca, alguns fins i tot van dir haver-la vist, i espantats van disparar la seva arma.

La Dama Blanca és el sobrenom que se li va donar a la Comtessa Rocamari; dona de l’Oficial de la Base Naval de Maó, que va ser afusellada i llançada al mar en aquells penya-segats de l’Esperó. La llegenda explica que la dona va agonitzar durant dies sobre les roques fins a morir.

Assassinada en els primers dies de la guerra civil, el seu fantasma tornava a les nits per espantar els qui aquí es trobaven. Quan els nens escolten la història miren entre les roques curiosos esperant veure un vestit blanc entre les ombres.

La mort d’aquesta dona és tràgicament certa encara que l’aparició del seu fantasma no tant. Resulta que gran part dels sons escoltats en més d’una ocasió pels reclutes espantats no era més que el cant nocturn de les baldrigues que nien als penya-segats.

Experiències que no cal perdre’s

Donaré dos consells als clients:

1 – no anar-se’n de la Mola sense visitar el canó, la càmera de tir i la maquinària subterrània. Ajuden a comprendre la immensitat d’aquest canó que aviat farà 100 anys. Els més petits de la família voldran ficar-se dins per jugar.

2 – endinsar-se en la fossa, recorrent part d’ell, imaginant que som soldats invasors, atents a cada cantonada vigilant cada espitllera (aquests buits a la paret en forma de bústia que serveixen per disparar a través d’ells) fins arribar a l’anomenat punt zero, el lloc a on acaba el fossat amb una gran i alta paret trencada. Això ens mostra el deteriorament i pas del temps, ja que més d’hora que tard una gran part de la muralla defensiva caurà al mar.

Tens previst viatjar amb la família a Menorca? T’agraden les aventures? No et perdis un viatge pel temps visitant la Fortalesa de la Reina Isabel II.

Luis Ameller
menorcaguides