Enmig del port de Maó, aproximadament a mitja distància entre la bocana i la “colàrsega”, es troba l’Illa del Rei, així anomenada perquè va ser la primera terra menorquina que va trepitjar el rei Alfons III quan va venir a conquerir Menorca als musulmans, l’any 1287. Abans d’això se la coneixia com l’Illa dels Conills.

L’Illa del Rei, amb una extensió de 41.177 m2, té una forma lleugerament triangular i compta amb dos embarcadors, un a la part nord i l’altre al sud, el més utilitzat, davant de la cala Fontanillas. Pràcticament ocupada per l’antic edifici de l’hospital militar, conserva, a la zona de llevant, un recinte tancat que protegeix les restes de la basílica paleocristiana del segle VI.

Al segle XVIII, poc després d’instal • lar a Menorca, el govern anglès va expropiar l’illa als seus propietaris per construir un hospital destinat a la marineria

L’any 1711, sent comandant cap de l’esquadra del mediterrani Sir John Jennings, s’edificà un primer hospital, espaiós i ventilat, segons els croquis de l’època, que va funcionar més de 60 anys fins a ser substituït per l’actual edifici de belles línies barroques , construït en els anys de la segona dominació anglesa.

Durant el govern de Moystin es va col • locar, amb tota solemnitat, la primera pedra del nou edifici per part del baronet sir Peter Denis, contraalmirall de l’Esquadra Roja i comandant en cap de la Mediterrània, el dia 30 d’octubre de 1771, segons s’expressava en una placa de coure localitzada el 1906, quan es va demolir part de l’edifici per ser restaurat.

El nou hospital, construït entre 1771 i 1776, té dues plantes que s’obren en forma d ‘”U” al voltant d’un jardí. Les façanes que miren al mar són massisses i només tenen petites obertures, mentre que les interiors estan totalment obertes i presenten una sèrie d’arcades superposades. La planta baixa té un corredor obert al pati mitjançant arcs rebaixats que es corresponen amb els arcs del primer pis que, en realitat, són cecs, si bé s’obren en el mur finestres amb llindes arquejats. Cada un d’aquests espais està separat del següent per mitjà de sòlids contraforts i en contra de la pesadesa que sembla haurien d’imprimir a l’edifici, en realitat, li donen un ritme molt original que alleugereix l’immoble. A l’eix central i coronant l’edifici s’aixeca una torre quadrangular que es converteix en l’element ordinador marcant la jerarquia de tot el conjunt.